Missions València 2030
Ara més que mai la societat mira constantment a la ciència i a la innovació perquè ens proporcione solucions i respostes a les grans emergències a les quals s’enfronta la humanitat. En aquest context d’urgència i de mirada a la innovació, la ciutat de València assumeix el lideratge llançant Missions València 2030, un model de governança de la innovació basat en missions que milloren la vida de les persones. Aquest model de governança conjumina tot l’ecosistema d’innovació sense excloure a ningú, perquè les missions d’una ciutat, d’un país o de tota Europa s’aconsegueixen des de la diversitat i amb la suma de totes les parts, de tot el talent i de totes les fonts de coneixement.
Aquesta és la història de la innovació a València inspirada per les idees de l’economista Mariana Mazzucato i per les propostes europees en matèria d’investigació i innovació per a aquesta dècada. Aquesta és la història d’un impuls d’ampli espectre polític, social i tècnic que ha situat València a l’avantguarda europea de la innovació orientada a missions, i ha sigut reconeguda per la Comissió Europea com una de les sis ciutats europees més innovadores en 2020 i aspirant a Capital Europea de la Innovació.
Aprenentatges europeus
L’avaluació i l’experiència acumulada en el desenvolupament de les polítiques europees en investigació i innovació fins a 2020 ens han brindat valuosos aprenentatges de com han funcionat els esforços que s’han fet en aquestes matèries i com s’haurien d’afrontar en el futur.
Què són les missions i per què les necessitem?
Una missió és un conjunt d’accions transdisciplinars que es desenvolupen en un termini determinat. Una bona missió per a la ciutat de València ha de ser estimuladora per a l’impuls innovador des de diferents sectors i disciplines.
A més, ha d’inspirar la creativitat, el talent i el coneixement. Els objectius de la missió han de ser clars, mesurables i delimitats en el temps.
“Les missions han de formar part de les preocupacions de la ciutadania i de la societat valenciana. Els han d´importar.”
Missions València 2030 ens incorpora a l’avantguarda europea de les ciutats que focalitzen la investigació i innovació orientada a missions de ciutat
que milloren la vida de les persones i és la nostra aportació des de la innovació de València a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 (ODS 2030).
Per què Missions 2030?
Aspirem a una ciutat de València més saludable, més sostenible, més compartida i emprenedora que estableix missions que milloren la vida de les persones en les següents àrees de rellevància.
Aspirem a generar una constel·lació de projectes d’innovació amb impacte en les missions de València procedents de tot l’ecosistema innovador. Aspirem que les persones perceben el valor de la innovació en la millora de les seues vides.
Ciutat Saludable
Segons la definició de l’OMS, “Una ciutat saludable prioritza la salut en totes les seues actuacions, es compromet amb aquesta, té una estructura per a treballar i comença un procés per a aconseguir augmentar-la.
La salut és alguna cosa més que l’absència de malaltia o l’activitat curativa dels serveis sanitaris: pot crear-se si l’entorn on vivim ens facilita estils de vida més sans“.
Árees de rellevància
- Equitat en salut entre barris en totes les etapes de la vida. El teu codi postal, el país, el barri on has nascut, on vius, condicionen la teua salut. Els determinants socials són les circumstàncies en què les persones naixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen, incloent-hi el sistema de salut. Aquestes circumstàncies són el resultat de la distribució dels diners, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, que depén al seu torn de les polítiques adoptades. Els determinants socials de la salut expliquen la major part de les inequitats sanitàries, de les diferències en salut i, a més, són evitables. L’equitat en salut recull aquells projectes que contribuïsquen a les reduccions d’aquestes desigualtats.
- Longevitat i envelliment actiu. Vivim més anys, però vivim millor? Com podem fer ciutats i entorns més amigables per a aquestes ciutats?, com podem abordar la fragilitat?, són totes les persones majors iguals?, tenen totes les mateixes necessitats?, com podem aprofitar i valorar els seus sabers i experiències? Aquestes són algunes preguntes a les quals una ciutat saludable hauria de donar resposta.
- Foment d’hàbits saludables amb especial focus en la reducció de l’obesitat infantil. La prevenció mitjançant la promoció i l’adopció d’hàbits saludables hui pot salvar i allargar vides. L’obesitat infantil, per exemple, és una pandèmia mundial reconeguda per l’OMS que compromet la salut de les nostres generacions més joves, que poden arribar a ser els i les malaltes cròniques d’un futur pròxim.
Ciutat Compartida
La ciutat compartida és aquella que imaginem des de la relació entre les diferents persones que l’habiten. Construeix un espai de transició cap a una societat més cuidadora, inclusiva i equitativa que avance en la cobertura universal dels drets civils i polítics, involucrada contra la discriminació i les violències i que coopere en la garantia dels drets socials, culturals i ambientals.
La ciutat compartida avança des d’enfocaments participatius, ecofeministes i interseccionals i fomenta estratègies urbanes que impliquen la ciutadania en el disseny i la producció de polítiques públiques d’innovació orientades al bé comú; polítiques redistributives dirigides a pal·liar la desigualtat en l’accés i l’exercici de drets i en els usos públics.
Árees de rellevància
- Reconstruir els vincles socials i el teixit comunitari en la lluita contra la soledat no desitjada. Paradoxalment, vivim en ciutats cada vegada més poblades en què les persones ens sentim més soles. La situació és especialment preocupant entre les nostres persones majors, en què un 5,4 % de la població total de la ciutat són persones de més de 64 anys que viuen soles (un 76,2 % de les quals són dones).
- Reducció de desigualtats, focalitzant-se en aquelles diferències injustes i evitables entre grups socials que ens permeten no deixar a ningú darrere i oferir el mateix nivell d’oportunitats per al progrés i el benestar col·lectiu.
- Incentivar la cooperació pública i comunitària i l’estímul als comuns urbans, entesos com aquells recursos compartits (materials o immaterials, naturals o artificials) en l’àmbit urbà que no són gestionats ni per l’estat ni pel mercat, sinó per una comunitat. Abasten des d’experiències mil·lenàries, com el Tribunal de les Aigües de València, fins a altres pròpies de la societat de la informació en la qual vivim, com la Wikipedia.
Ciutat Emprenedora
La mirada emprenedora de la ciutat s’interessa per una ciutat pròspera mitjançant l’enfortiment del seu teixit productiu, emprenedor i social, amb especial focalització en processos intensius de digitalització. El seu propòsit és aconseguir societats resilients capaces de recuperar prompte els seus principals indicadors socials i econòmics davant de crisis i catàstrofes sobrevingudes, al mateix temps que mantenen els seus equilibris en salut, sostenibilitat i solidaritat.
Árees de rellevància
- Enfortiment de l’ecosistema productiu.
- Completa digitalització.
- Millora de la resiliència de les ciutats davant de situacions de crisis o catàstrofes.
En aquesta línia, la València del 2030 haurà de ser una ciutat atractiva per a les persones i el talent. Una ciutat que garantisca la qualitat de vida i la vivència en un entorn saludable, a més d’oferir oportunitats laborals i de desenvolupament professional conjugant diversitat, aprenentatge i l’enriquiment mutu.
L’activitat local i de proximitat són la base fonamental d’una economia que genera ocupació digna i de qualitat amb la integració plena de joves, dones i migrants. En 2030 la ciutat estarà immersa en una transició ecològica i digital inclusiva en contínua evolució que crearà un entorn propici per a la inversió i l’emprenedoria amb impacte econòmic, social i mediambiental enfortit i resilient. Una ciutat que vincularà la producció de les necessitats socials i materials i que contribuirà al desenvolupament de tot el seu potencial humà.
Ciutat Sostenible
La ciutat sostenible fa referència a la relació entre les persones i el medi ambient. És aquella en la qual l’entorn i els seus habitants gaudeixen de dignitat i qualitat, sense posar en risc els recursos existents i tenint en compte les generacions futures.
Una ciutat sostenible és un planeta habitable que sap integrar el verd i el blau urbà i mantindre la biodiversitat, reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle per a millorar la qualitat de l’aire, utilitzar energies renovables, promoure la mobilitat urbana i l’ús del transport públic, generar espai d’oci i cultura accessible a totes i a tots, fomentar el consum i la producció local i sostenible, i apostar per l’economia circular per a reutilitzar o eliminar els residus que genera.
Árees de rellevància
- La reducció del 50 % de residus i emissions CO2 i l’augment del 50 % de l’ús d’energies renovables, ja que les ciutats suposen el 75 % del consum d’energia i el 80 % de les emissions de CO₂. En el cas de València, la dependència energètica de l’exterior és del 99,5 %. Una dada addicional: cada any es malgasten a la Comunitat Valenciana unes 290.000 tones d’aliments, la qual cosa suposa 800 tones tirades al fem cada dia.
- Potenciar la infraestructura verda i blava i entreteixir-la amb la ciutat, que contribuïsca a mantindre i millorar la biodiversitat i la nostra connexió amb la naturalesa. A més, aporta serveis ecosistèmics com la purificació de l’aigua, la fertilització i salut del sòl o l’emmagatzematge de carboni, com és el cas de l’Horta de València o l’Albufera.
- Consumir menys, millor i de manera local, ja que és més sostenible i més just que consumir productes elaborats a milers de quilòmetres en condicions ambientals i laborals indignes, que genera una petjada ecològica molt elevada i sobrepassa els límits físics del planeta. El consum de productes locals fomenta major qualitat, redueix les emissions associades al transport i incideix en la dinamització de l’economia local i la creació d’ocupació.